Exàmen Informàtica

Djokovic-Nadal

Un Nadal de llegenda

El 9 de juny del 2013 recordat pels aficionats al tennis com el dia en què un jugador va aconseguir per vuitena vegada coronar-se en un Grand Slam. El nom del crack no és altre que el de Rafa Nadal i l'escenari Paris, on va signar una altra final per emmarcar cedint només vuit jocs davant un altre gladiador i bon amic, David Ferrer

Rafa Nadal ha entrat en la història al convertir-se en el primer tennista que aconsegueix guanyar vuit vegades en un gran. Ho ha fet a Roland Garros, el seu torneig talismà, l'escenari en el qual més còmode se sent, el lloc on ningú pot parar-lo. I així ho diuen els resultats. Una cosa tan important com determinant sobretot davant inexperts en aquests indrets com David Ferrer, a qui li va poder jugar la seva primera final de Grand Slam. El derbi català es va emportar el balear per un marcador de 6-3, 6-2 i 6-3 després de dues hores i disset minuts de joc en un xoc disputat en una Philippe Chatrier rendida als peus del campió.

Robredo lluita i passa a cuarts de final

El català Tommy Robredo ha donat tota una lliçó de lluita i superació aquesta primera setmana de tennis a Roland Garrós. El gironí ha aconseguit remontar un 0-2 en contra de sets a les tres primeres rondes, cosa que no passava des de que ho fes Albert Costa al 2003.

Aquest cop, després de l'holandès Igor Sijsling i el francès Gael Monfils, va ser el torn de Nicolás Almagro que tres hores i 49 minuts després de sortir a la pista Suzanne Lenglen, va acabar sortin d'ella incredul i desanimat. Almagro havia perdut per 6-7 (5), 3-6, 6-4, 6-4 i 6-4.

Però la fe de Robredo en el seu retorn a un gran torneig sembla no tenir límits. No es va acovardir amb el 1-4 del tercer set, el 2-4 del quart o el 0-2 amb el qual començà el cinquè. Robredo apart va tenir el suport de tota l'afició francesa, que va acabar aclamant-lo amb força i ganes.

No és la primera vegada que un jugador aixeca per tres vegades un 0-2 advers a Roland Garros-la diferència amb el que va fer Albert Costa a 2003 és que Tommy ho ha aconseguit en partits consecutius-cosa encara inaudita. El seu pròxim repte serà David Ferrer davant del qual ha perdut sis de les vuit vegades que s'han enfrontat, per un lloc a les semifinals de Roland Garros 2013. El partit es disputarà el dimarts, on un Tommy sense pressió intentarà gaudir de un partit maravellòs en el que ,si guanya, es plantarà per primer cop a les semifinals de Roland Garrós.

 

Nadal rei de Roma

L'espanyol Rafael Nadal va consolidar avui la seva llegenda a Roma on es va coronar per setena vegada, després d'atropellar a la final per 6-1 i 6-3 al suís Roger Federer, que va allargar la seva maledicció a la capital italiana, on ja acomula 3 finals perdudes. Nadal amb aquesta victòria va aconeseguir pujar al 4 lloc de la classificació ATP

La d'aquest diumenge va ser una final de xifres de solvència pel de Manacor després del seu retorn a les pistes al febrer: vuit finals seguides per primera vegada a la seva carrera, sis títols en el seu palmarès, 31 victòries sobre terra aquest any i la seva victòria número 20 davant el tennista de Basilea.

En total, Nadal i Federer s'han enfrontat en 30 ocasions, amb "només" onze victòries per al suís, i amb un clar domini de l'espanyol en els xocs sobre argila, que es va portar dotze de les catorze trobades disputats, amb les úniques derrotes en les finals d'Hamburg de 2007 i Madrid 2009.En la cerimònia de lliurament dels trofeus, Federer va ser el primer a parlar i va voler felicitar a Nadal, per les seves últimes victòries i pel "increïble" torneig que ha protagonitzat a la capital italiana.

Des del principi de la trobada, un concentrat Nadal es va mostrar intractable i amb solidesa va endossar el seu primer trencament a l'helvètic ja en el tercer joc. Davant un Federer desconegut, al que va faltar sort en algunes ocasions, el balear va seguir creixent-se a la pista per aconseguir als 24 minuts de joc el seu primer punt de set, que va materialitzar amb contundència.

Després de ser atropellat en el primer parcial, l'helvètic va tenir a l'inici de la segona màniga la seva primera pilota de trencament, que no obstant això el de Manacor no li va permetre aprofitar.
Nadal, qui des de la primera màniga havia encadenat vuit jocs consecutius en trenta minuts, va veure com el suís reaccionava i posava fi a la seva ratxa obrint el seu marcador al servei (3-1) en el segon parcial.

No es va acoquinar l'espanyol, que va seguir a lo seu, trencant de nou el servei a l'helvètic, qui va despertar amb 5-1 en el marcador i li va retornar el trencament, l'únic bo que va fer l'astre helvètic en tot el partit. En la seva segona oportunitat per guanyar la trobada amb el seu servei, Nadal es va posar 40-0 i va signar el seu sisè títol de l'any des del seu retorn a les pistes de febrer, després dels set mesos que va estar allunyat de la competició per la seva lesió en el genoll.

Nadal arribava a la final d'avui després d'haver hagut de superar en dos partits molt durs al letó Ernests Gulbis i al seu compatriota David Ferrer, mentre que a semifinals va atropellar al txec Tomas Berdych.

Nadal allarga la seva ratxa a Madrid

Rafa Nadal es va proclamar campió del Mutua Madrid Open després de vèncer Stanislas Wawrinka en dos sets. Es tracta de la tercera victòria del balear a la capital i el títol número 40 a terra batuda

Rafa Nadal té presa la mesura a Stanilas Wawrinka, a qui ha guanyat les nou vegades en les què s'ha enfrontat. Després dels seus triomfs el 2005 i 2010, el balear va tornar a regnar a la Caixa Màgica al vèncer l'helvètic per un marcador de 6-2 i 6-4.

L'inici del partit va seguir el guió previst, amb un Wawrinka a un bon nivell, un nivell que no va poder fer front a un gran Nadal. Tant amb el servei, amb el que amb prou feines va cedir dos punts, com a la devolució, on va aconseguir dos breaks per posar ventatges al marcador. Rafa sempre va donar la sensació de tenir el duel controlat i va tancar primer acte sense oposició.

L'helvètic va plantar cara al segon acte, però no lo suficient per fer mal a Rafa. Li va faltar benzina i tennis perquè Nadal estava perfecte. Finalment Rafa no va tenir problemes per tancar el partit i seguir amb la seva ratxa triomfal des del seu retorn. Va ser la tercera vegada que es corona a Madrid, sent al costat de Roger Federer el tennista que més vegades ho ha aconseguit, a més Rafa és el jugador amb més títols aquesta temporada, cinc, després de les victòries també a Sao Paulo, Acapulco, Indian Wells i Barcelona.

Per concluir, aquest dilluns començarà el Masters 1000 de Roma on Nadal intentarà seguir amb el seu bon ritme de joc per ja començar a encarar l'últim i més important torneig de terra, a Roland Garrós.

És el Godó el mateix que era?

Fa dos dijous que vaig tenir l'oportunitat d'estar a les pistes del RCT Barcelona per presenciar el torneig com cada any, i s'hem van presentar certs dubtes sobre l'evolució del torneig al llarg dels últims anys.

Bé, per començar crec que un dels motius que hem fan pensar això, és evidentment l'hegemonia que està duent a terme el mallorquí Rafael Nadal. Ja no tenim rivalitat a les finals, amb el perdó de David Ferrer que ha sigut l'únic als últims anys de tenir series opcions d'emportar-se el torneig. En canvi abans teniem sempre finals molt disputades i de diferents rivals com, per exemple, Ferrero, Moyà, Gaudio o inclús Tommy Robredo a les seves millors èpoques.

En canvi repassant els últims anys ens trobem a Rafa Nada que des de 2005 no cedeix el torneig exceptuant l'any 2010 que no va participar per culpa de l'atapeït calendari ATP i apart ja no venen gairebé els capdavanters del món del tennis com per exemple Andy Murray, que era una peça habitual per aquest torneig.

Desprès de reflexionar, crec que la principal raó de la falta de rivalitat d'un clàssic és degut al llarg i dur calendari ATP i la superioritat descomunal de Nadal que no està donant opcions a gairebé ningú.
Un altre inconvenient podria ser el torneig de Madrid, un Masters 1000 que es disputa dues setmanes després del Godó a terra batuda (abans es disputava a superfície indoor i a una altre època de l'any) per tant  és possible que molts jugadors es decantin per anar directament a l'altre torneig espanyol sense passar per Barcelona.

No sé quina d'aquestes raons pot ser veritable, però el que si que sé, és que el torneig de Barcelona no és el que era.

Rafa Nadal conquereix el seu vuité Godó

El temps a Barcelona no era l'ideal. La pluja va inundar les pistes de terra batuda i ajornar partits al Godó, conegut internacionalment com l'ATP  de Barcelona. La llegenda del tennis Rafa Nadal,  arribava després d'un intens campionat a Monte Carlo, però per ell això no és res, i va venir a Barcelona a seguir fent història, escrivint el seu nom al palmarès del Godó.

Quan Nadal va arribar a la final de Barcelona, la pluja continuava caient sobre ell i el seu rival Nicolás Almagro. Els aficionats es refugiaven sota els paraigües per gaudir, per veure com l'astre de la pista es desenvolupava en un dels seus tornejos preferits. No van haver d'esperar massa.
Nadal va necessitar ben poc per eliminar a Nicolás Almagro. Després d'un inici una mica lent on Almagro es va avançar momentaniament, Nadal va accelerar per emportar-se el primer set per 6-4. Un cop agafat el ritme ningú va poder parar-lo, ni tan sols la pluja. El mallorquí va destrossar al seu rival en el segon set per un contundent 6-3, signant la seva vuitena victòria al Godó en els últims nou anys.

Han passat deu anys des que Nadal  va patir la seva última derrota al Godó i cada any segueix guanyant i guanyant sense que ningú l'aconsegueixi parar. Enhorabona Rafa.

Djokovic acaba amb la ratxa de Nadal a Montecarlo

Novak Djokovic es va proclamar campió del torneig de Montecarlo després de doblegar en dos sets a Rafael Nadal, campió de les vuit edicions prèvies. El serbi, número 1 del món, es converteix en el primer tennista en guanyar 8 Masters 1.000 diferents i amenaça l'hegemonia de l'espanyol a Roland Garros, que desprès de destronar-lo a Montecarlo es el seu següent gran repte.

Feia gairebé un any que no es veien les cares Novak Djokovic i Rafa Nadal. En aquella final de Roland Garros, l'espanyol va sortir reforçat en la seva condició de rei de la terra batuda i va entrar en la història al conquistar el seu setè campionat a París. Una temporada després, la situació es torna totalment oposada. No només perquè el serbi s'ha pres la seva revenja a Montecarlo, on Rafa havia regnat en els últims vuit anys, després de vèncer a l'espanyol per un marcador de 6-2 i 7-6 (1) després de gairebé dues hores, sinó perquè el balcànic ha vist que el seu rival és batible per molt que les cases d'apostes diguin el contrari.

Ja incidint al partit que no ha començat a l'hora per culpa de la pluja, l'espanyol a remat per finalment quedar-se sense premi. Djokovic es va mostrar com una moto. El número 1 del món va tirar de galons i d'un joc molt més ofensiu que el del seu rival per anar sumant punts, jocs i confiança. Va buscar i va trobar les línies al mateix temps que desmuntava la lluita i entrega de Nadal. Nole va arribar fins i tot a tenir cinc boles per endossar un rosco a Rafa, finalment el balcànic va cedir dos jocs per després tancar el primer set per 6-2. Nadal va entrar millor al segon set on va arribar a posar-se per davant fins a dues ocasions pero finalment la agresivitat del serbi ha acabat enportant-se per davant al mallorquí al tie break definitiu per 7-1 (6-2,7-6). El de Montecarlo és el tercer títol de la temporada per a Djokovic-després de l'Open d'Austràlia i Dubai-, el 37è de la seva carrera i el 14è de Màsters 1.000 de la seva carrera.

Tommy Robredo torna a la victoria

Tommy Robredo es va proclamar campió del torneig de Casablanca després de derrotar en tres sets al brasiler Kevin Anderson. El d'Hostalric va aconsguir l'onzè títol de la seva carrera i que per culpa de les lesions i el mal joc del català feia 798 dies que no conquistava un títol.

L'última vegada que Tommy Robredo va aconseguir inscriure el seu nom en el palmarès d'un torneig va ser el 6 de febrer de 2011. L'escenari va ser Santiago de Xile i el rival el sud-africà Santiago Giraldo. Després d'aquella victòria, el català ha viscut un calvari de lesions que li van fer perdre a les catacumbes del rànquing i començar des de zero amb l'única intenció d'arribar a estar entre els millors. Aquest diumenge, 798 dies després, el català va aconseguir tornar a assaborir la sensació de victòria a Casablanca després de derrotar a la final el sud-africà Kevin Anderson per un marcador de 7-6 4-6 i 6-3 després dues hores i divuit minuts de joc.

Robredo va necessitar dues hores i divuit minuts de joc. El primer set va arrancar fred però va poder refer-se i forçar el tie break on es va imposar a la seva primera opció (8-6).
Un break d'Anderson en el joc inicial del segon acte va fer que Robredo hagués de nedar de nou a contracorrent, el sud-africà va mantenir el break i es va emportar el set sense grans dificultats. En l'envit definitiu, va ser Tommy qui va prendre avantatge a l'equador del mateix per finalment Tommy va emportar-se el tercer set de genolls i recordant tot el camí d'espines superat, l'espanyol també va recordar bells moments com quan, per exemple, va guanyar el Godó fa uns anys.

El retorn de Rafael Nadal a les pistes

L'esperat retorn de Rafa Nadal a les pistes es va produïr al passat torneig de Viña del Mar deixant enrere gairebé un any d'inactivitat a les pistes.
El tennista Mallorquí ha estat molt perjudicat per una lesió del genoll molt complicada, que el va deixar sense Copa Davis, els esperats jocs olímpics de Londres i 3 Grand Slams. Rafa Nadal ha reiterat que els resultats obtinguts als primers tornejos no tindràn cap mena d'importància, sinó que el que és veritablement important és recuperar-se de la lesió del genoll.

Nadal, des que ha tornat, ha anat de menys a més i ha aconseguit guanyar tornejos molt importants per incrementar la seva confiança abans de Roland Garros. Va guanyar dos tornejos menors, el  torneig d'Acapulco al Español David Ferrer per un contundent 6-0 6-2 i el Open de Brasil al veterà argentí David Nalbandian per 6-2 6-3, però el triomf més important sense cap mena de dubte, va ser el masters 1000 d'Indian Wells on va derrotar a l'argentí Juan Martín del Potro en un partit realment èpic on es va imposar per 4-6 6-3 6-4, el mallorquí després d'aquest torneig va recuperar el nº4 del món que havia perdut vers l'espanyol David Ferrer.

Després d'aquest torneig decideix no participar al masters 1000 de Miami per així poguer estar a tope per el torneig de Montecarlo, un torneig talismà per a ell.
Rafa Nadal torna amb moltes ganes de demostrar que no està acabat i que les lesions no el superaràn, per tant, crec que hauriem de confiar amb les seves possiblitats de cara a seguir fent història. Ara tothom es pregunta si Nadal aconseguirà recuperar el seu màxim nivell, jo personalment, no en dubto pas.

Per acabar recordarem un dels partits històrics de la seva carrera professional i el seu últim Grand Slam a Roland Garros:

La retirada d'Andy Roddick

Avui farem un repàs a la carrera d'Andy Roddick, jugador americà nascut a Nebraska, que es va retirar al passat USA Open el mes de Septembre al perdre a vuitens de final contra l'Argentí Juan Martín del Potro.

Andy Roddick va arribar al cim del tennis mundial convertint-se l'any 2003 al guanyar el seu primer Grand Slam, el USA Open al guanyar al español J.C.Ferrero en 4 sets.
Al seu palmarés disposa de títols i finals de Grand Slam com:
- USA Open 2003
- Finalista a Wimbledon (2004,2005 i 2009)
- Finalista USA Open 2006
I Masters Series 1000 com:
- 2 títols a Miami (2004, 2010)
- 2 títols a Cincinnati (2003, 2006)
- 1 títol a Toronto (2003)
En total Andy Roddick té 29 títols individuals i 4 de dobles, la majoria amb el seu compatriota Mardy Fish.

Roddick va retirar-se a causa del seu ja més baix rendiment i la desmotivació de no poder disputar els títols més importants i competir amb els jugadors més experimentats del circuit ATP, Roddick també va patir lesions que el van fer estar més inactiu. La seva desició va ser ràpida i emotiva, ja que es va despedir davant el seu públic, on va rebre un emotiu homenatge.
El jugador Americà de 30 anys era reconegut pel seu potent servei, la seva facilitat a l'hora de jugar a les pistes del All England Lawn Club (Wimbledon), el seu carisme de cara el públic i les seves espectaculars novies.
Aquí us deixo un vídeo que demostra el seu potent servei:

Fi del primer mes de l'any d'ATP

Avui dia 30 s'acaba el primer mes de l'any en el món del tennis amb un ja finalitzat Open d'Autralia, i altres tornejos menors com l'ATP de Brisbane, Doha, Chennai, Sydney i Auckland; anem a repassar els resulats.
Comencem per els tornejos menors;
A Brisbane la final la va guanyar l'escocès Andy Murray (7-6,6-4) a la jove promesa de Bulgaria Grigor Dimitrov.
A Doha la final la va guanyar el francés Richard Gasquet (3-6,7-6,6-3) al veterà jugador rus Nikolay Davydenko.
A Chennai el serbi Janko Tipsarevic (3-6,6-1,6-3) a l'espanyol Roberto Bautista.
A Sydney la jove promesa australiana Bernard Tomic (6-3,6-7,6-3) al sud-africà Kevin Anderson.
A Auckland l'actual número 1 espanyol i número 4 del món David Ferrer (7-6,6-1) al alemany Philipp Kohlschreiber.

Per acabar, el primer Grand Slam de la temporada viscut a Melbourne Austràlia, ha finalitzat amb la victòria del ja consolidat número 1 del món Novak Djokovic que va batre a l'escocès i actual número 3 Andy Murray per 6-7 7-6 6-3 6-2.
El serbi per arribar a la final va tenir problemes especialment a vuitens de final on va necessitar 5 sets (1-6,7-5,6-4,6-7,12-10) al número 2 suís Stanislas Wawrinka, a semifinals va derrotar fàcilment a l'espanyol David Ferrer. Per comptes, Murray va batre en 5 sets al ex-número 1 Roger Federer (6-4,6-7,6-3,6-7,6-2).
El serbi es va proclamar per segona vegada consecutiva l'Open d'Austràlia i la seva tercera en total, així Djokovic va aconseguir el seu 6è Grand Slam.